dimarts, 7 de juny del 2016

El comiat de Castle

Dimarts, 7 de juny de 2016

"Castle" acaba decepcionant els fans

Ja fa tres setmanes que l'ABC va emetre el darrer episodi de "Castle" als EEUU, però vaig decidir no fer aquesta entrada per poder expressar lliurement la meva opinió sense condicionar qualsevol que la pogués llegir a l'hora de veure'l quan s'emetés a AXN (dilluns 30 de maig) o ahir mateix a Cuatro.
Tot i que, com he dit, ja fa setmanes que vaig veure l'episodi, encara no he sigut capaç de superar un final de sèrie tant decepcionant, especialment tenint en compte que era (és) la meva sèrie preferida.

En primer lloc, val la pena parlar de l'episodi en sí. Fluix. Molt fluix. De les poques escenes que es salven, sens dubte, és la de "l'interrogatori" al Castle, quan el Locksat li pregunta qui coneix la seva existència. Grandíssima actuació de Nathan Fillion.

I ara que parlem de Locksat, el pitjor, i amb diferència, és la seva identitat: Mason. De veritat? Elegeixen el personatge més random de la temporada (per no dir de la sèrie) com l'arxienemic dels protagonistes? Això va ser molt decepcionant.

També ho va ser l'escena final on en Caleb els dispara a tots dos. Sí, dic l'escena final perquè em costa molt considerar que els 30 segons afegits al final de tot es puguin considerar una manera digna d'acabar una sèrie de 8 temporades i amb una base de fans tant forta. En la meva opinió, els showrunners van considerar que els fans quedarien satisfets amb aquells 30 segons, però en realitat l'efecte va ser el contrari. Una mica més de previsió (i no tanta confiança en la renovació) els hauria pogut induir a escriure un final més treballat, sense presses, com el de la temporada anterior. Costa de creure que consideressin que una sèrie de 8 temporades que havia patit una baixada tant forta d'audiència es pogués mantenir un any més.

En fi, que el tiroteig a casa del Castle podria haver estat eliminat del muntatge final, ja que no té sentit posar-lo si després ensenyes una mini-escena on veus a la feliç parella amb la seva nena i els seus bessons.

Però no tot és dolent en aquest final. Just després de ser disparats, es sent de fons aquell increïble diàleg del pilot, la famosa conversa que mantenen un cop tancat el primer cas que van resoldre junts. I això no és tot, perquè la última paraula que es sent és també la que representa la seva bonica història d'amor: "Always". Va ser una manera de tocar la fibra a tot aquell capaç de recordar el magnífic pilot "Flowers for your Grave".

En segon lloc, m'agradaria parlar de la sèrie en general. Aquí no puc ser gens objectiva: com ja he dit és la meva sèrie preferida. Les millors temporades, sense cap mena de dubte, són les cinc primeres, en les quals coneixem poc a poc els personatges i anem veient com es desenvolupa l'arc central: l'assassinat de la mare de la Beckett. El millor d'aquestes temporades és la relació tan estreta, tensa i plena d'humor dels dos protagonistes, fins que arriba a un punt àlgid a la temporada 4.

La temporada 5 va ser un punt d'inflexió a partir del qual la sèrie va començar a perdre força. De les temporades 6 i 7 se'n salven pocs episodis (el 7x06 "For the Time of Our Lives" i el 7x23 "Hollander's Woods" són els que més es salven de la setena, per exemple). I llavors es passa a la fatídica temporada 8, amb uns personatges irreconeixibles a nivell de personalitat.

Però seria del tot injust jutjar la sèrie per els seus mals moments, especialment tenint en compte tots els moments bons que ens ha regalat. És per això que qualsevol que no l'hagi vist, ho hauria de fer. Una sèrie dinàmica en la qual un escriptor de best-sellers, Richard Castle, perd la inspiració després de "matar" el protagonista de la seva saga més famosa. Però la situació canvia quan un assassí comença a reproduir les morts dels seus llibres. I és que els assassinats el porten a treballar amb la inspectora de la policia de Nova York Kate Beckett, una dona casada amb la feina i turmentada amb l'assassinat sense resoldre de la seva mare. L'amistat de l'escriptor amb l'alcalde farà que es quedi de manera més permanent per poder-se "documentar" de cara a la seva nova heroïna literària, inspirada en la inspectora Beckett.

Els motius pels quals "Castle" és una sèrie que s'ha de veure són diversos, però el més important de tots és que ofereix una dosi de bon humor, barrejada amb una mica de drama, de manera que un mal dia pot esdevenir un molt bon dia.











Castle i Beckett (anomenats pels fans "Caskett") al pilot, "Flowers for your Grave"