Doncs bé, com a fan de la saga de LLIBRES dels Jocs de la Fam vaig esperar ansiosa que sortís la pel·lícula, desitjant que l'espera no hagués sigut en va.
Però em vaig equivocar completament. "Els Jocs de la Fam" em va decebre molt, ja que vaig veure com una gran història de supervivència, enganys, mentides, dolor, enginy...es convertia en una espècie de Gran Hermano (amb una mica més de violència), però dintre dels estàndards de qualsevol pel·lícula Disney (sense ser-ho).
Aquest últim mes he estat batallant amb la idea d'anar a veure la segona, "Els Jocs de la Fam: en Flames", amb l'esperança que aquesta millorés i fes més justícia a aquells llibres que van enganxar milions de persones. Avui, per fi, ho he fet, acompanyada d'una persona que té el mateix dilema que jo.
Ara sé que hem fet malament, i hem tornat a caure a la trampa d'un cinema dirigit a un públic jove, que evidentment no ha llegit els llibres. Com a conseqüència tenim un film llarg, però del tot buit, que no mostra el més important, sinó que prioritza allò intranscendent.
No negaré, però, que el cast és magnífic, amb una increïble Jennifer Lawrence, a més de la resta. Aquesta gran quantitat de grans actors i actrius és el motiu principal pel qual m'he mantingut a la cadira.
Per tant, només em queda una pregunta: què és el que fa que tanta gent les vagi a veure, la publicitat, els llibres o la desmesurada deformació de la història original per tal de fer les pel·lícules més dolces, més Disney per adolescents?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada