dimarts, 8 d’agost del 2017

Las ventajas de ser un marginado (2012)


Las ventajas de ser un marginado (2012)

Fitxa tècnica:

Títol original: The Perks of Being a Wallflower
                                                                                          
Gènere: Drama, romàntic

Director: Stephen Chobsky

Cast: Logan Lerman (Charlie)
          Ezra Miller (Patrik)
          Emma Watson (Sam)
          Nina Dobrev (Candace) 
          Mae Whitman (Mary Elizabeth)


Sinopsi:

Stephen Chobsky adapta la seva pròpia novel·la homònima a la gran pantalla, mostrant-nos el primer any d'institut d'en Charlie, un noi que ha tingut un passat problemàtic i al qual li costa molt relacionar-se. De seguida, però, es farà amic d'en Patrik i la seva germanastra Sam, dos alumnes de l'últim curs que li demostraran la importància de l'amistat. Festes, alcohol, drogues, classes, música...En general, la típica vida dels adolescents americans.


Opinió:

Una pel·lícula amb tots els ingredients de la vida d'adolescent que no deixa indiferent a ningú. Tinguis la edat que tinguis és fàcil identificar-te amb qualsevol dels personatges, ja sigui perquè ja hagis viscut aquesta època o perquè la estàs vivint. 

El director no es deixa res: amants de la literatura o amb bon gust musical que els costa relacionar-se amb els altres, el típic capità de l'equip de futbol americà que és el més popular de l'institut, la poca acceptació als homosexuals, el primer amor, l'amor platònic...

Què és el millor?

La música i les cançons que serveix per conèixer en tot moment l'estat d'ànim dels personatges, amb especial atenció a la cançó "Heroes" de David Bowie.

I el pitjor?

Els protagonistes, tot i ser els marginats de l'institut, no compleixen els estàndards de marginats, ni per la roba, ni per moltes de les seves accions al llarg de la pel·lícula.

Puntuació: 9



Logan Lerman, Emma Watson i Ezra Miller amb els seus companys de repartiment

Star Trek: En la oscuridad (2013)

Star Trek: En la oscuridad (2013)

Fitxa Tècnica:

Títol original: Star Trek: Into Darkness

Gènere: ciència-ficció, aventures, acció

Director: J.J. Abrams

Cast: Chris Pine (James T. Kirk)
           Zachary Quinto (Spok)
           Zoë Saldana (Uhura)
           Karl Urban (Bones)
           Simon Pegg (Scotty)
           John Cho (Sulu)
           Anton Yelchin (Chekov)
           Bruce Greenwood (Pike)
           Benedict Cumberbatch (John Harisson)


Sinopsi:


Ja fa temps que la tripulació de l'Enterprise es dedica a explorar els racons desconeguts de l'univers, però després d'un atac directe a la seu de la Flota per part de John Harrisson, rep la missió de capturar aquest terrorista. Amb l'ajuda d'unes noves armes intentaran complir aquesta missió, però atacar en Harrisson pot implicar l'esclat d'una guerra.



Opinió:


Una altra vegada s'ha d'aplaudir la feina de J.J.Abrams, aconseguint un resultat bastant semblant al de l'anterior part, que millora en l'aspecte de l'antagonista: Benedict Cumberbatch està magnífic en el seu paper. Un altre aspecte que m'ha sorprès és el contrast d'escenaris: tan aviat ens trobem al mig del desert com a una Londres futurista.


També cal remarcar l'actuació de la resta dels actors que repeteixen, ja que ha millorat respecte l'anterior pel·lícula. Vull que poseu especial atenció en Zachary Quinto, no dubteu que en poc temps serà molt més famós del que ho és ara.



Què és el millor?


Quan es posen a prova les relacions d'amor i d'amistat que existeixen entre els personatges, perquè el director ens planteja diverses situacions en les que per salvar algú o alguna cosa molt important, sempre hi ha algú que en surt perjudicat. Així doncs, el guió ens convida a reflexionar i a posar-nos al lloc dels personatges.


I el pitjor?


La vertadera identitat de Harrisson sorprèn els "trekkies", però els que no ho són es queden una mica en blanc, ja que si no has vist les altres pel·lícules i sèries, el seu veritable nom no et sona de res.


Puntuació: 9'5

Star Trek (2009)

Star Trek (2009)

Fitxa Tècnica:                                                             

Títol original: Star Trek

Gènere: ciència-ficció, aventures, acció

Director: J.J. Abrams

Cast: Chris Pine (James T. Kirk)
           Zachary Quinto (Spock)
           Zoë Saldana (Uhura)
           Karl Urban (Leonard "Bones" McCoy)
           Simon Pegg (Scotty)
           John Cho (Hiakaru Sulu)
           Anton Yelchin (Chekov)
           Bruce Greenwood (Admiral Pike)
           Erik Bana (Nero)




Sinopsi:

Aquesta pel·lícula narra la primera aventura dels membres de l'Enterprise, alguns dels quals encara són cadets, com en el cas de l'Uhura i en Kirk. La tripulació de la més nova de les naus de la flota s'ha d'enfrontar al malvat Nero, que fa desaparèixer planetes amb forats negres. Per alguna raó que els protagonistes desconeixen Nero guarda un profund rancor al jove Spock i està disposat a tot per tal de fer-lo patir.

Opinió:

Quan J.J. Abrams va assumir el control de la saga, no n'era fan, i per això va decidir reconduir-la per a un públic més jove i que desconeixia la sèrie televisiva dels 60. El resultat d'aquesta decisió va ser una pel·lícula que va satisfer a tothom i amb un cast ple de joves promeses que, clarament, són el futur de la indústria cinematogràfica. 

Per altra banda, s'han d'elogiar els efectes especials i les escenes d'acció, que no donen temps a treure els ulls de la pantalla, i també cal aplaudir que els personatges s'hagin modernitzat notablement i s'hagin adaptat al segle XXI.

Què és el millor?

El millor, com ja he comentat abans, la modernització dels personatges per a un públic més jove i que no és fan de la sèrie.També cal remarcar la banda sonora per part de Michael Giaccino, que proporciona a les escenes un valor afegit.

I el pitjor?

En Nero, un antagonista molt estàndard i previsible. Saps com actuarà i els seus passos són molt evidents.

Puntuació: 9'2

D'esquerra a dreta: John Cho, Zoë Saldana, Zachary Quinto, Chris Pine, Anton Yelchin, Karl Urban i Simon Pegg. 

A la cadira J.J. Abrams, director

Iron Man 3 (2013)

Iron Man 3 (2013)


Fitxa Tècnica:
 
Títol original: Iron Man 3

Director: Shane Black

Cast: Robert Downey Jr. (Tony Stark/Iron Man)
          Gwyneth Paltrow (Pepper Potts)
          Don Cheadle (Rhodey/War Machine)
          Guy Pierce (Aldrich Killian)
          Jon Favreau (Happy Hogan)
          Ben Kingsley (The Mandarin)
          Rebecca Hall (Maya Hansen)

Sinopsi:

El món de Tony Stark ha canviat radicalment després de Nova York ("Los Vengadores") i, incapaç de dormir, es dedica en cos i ànima a la feina. L'únic que evita que perdi la raó és la seva parella, la Pepper Potts. A més un terrorista anomenat el Mandarí li ha declarat la guerra i amenaça en destruir tot allò que estima...

Opinió:

És, definitivament, la millor de les tres pel·lícules de l'home de ferro. Hi té alguna cosa a veure el canvi de director? No ho sé, però el que sí puc afirmar és que Shane Black ha sigut capaç mantenir l'esperit de Jon Favreau al fer una continuació que, altra vegada, és vàlida tant per fans de Marvel com pels que no ho són.

En aquest cas el tema principal de la pel·lícula és: L'armadura fa l'home? En Tony intentarà descobrir-ho per sí mateix en un mar d'impressionants efectes especials, un guió immillorable i escenes plenes d'humor, acció i drama combinats perfectament.

Els diners no menteixen: el segon èxit de taquilla després de "Los Vengadores", recaptant en un sol cap de setmana, i als EEUU, 175 M de dòlars. 

 Què és el millor?

Si en els casos anteriors la trama era el punt feble, ara he de dir que aquí és, indubtablement, el punt fort. Per primera vegada en una pel·lícula de superherois descobrim una trama que et manté al seient durant tota l'estona per tal de no perdre't cap detall. Has vist el tràiler? Doncs bé, no en facis cas perquè no hi ha res del que Shane Black té preparat. 

I el pitjor:

És complicat trobar algun defecte, però crec que el que falla més és el personatge del Mandarí (els que heu vist la pel·lícula ja sabreu per què), però no ho puc explicar perquè seria un spoiler ...

Puntuació: 9'5

Gwyneth Paltrow i Robert Downey Jr.

Iron Man 2 (2010)

Iron Man 2 (2010)

 Iron Man 2 (2010)

Fitxa tècnica:

Títol original: Iron Man 2

Director: Jon Favreau

Cast: Robert Downey Jr. (Iron Man/Tony Stark)
           Gwyneth Paltrow (Pepper Potts)
           Don Cheadle (Rhodey/War Machine)
           Mickey Rourke (Ivan Vanko)
           Sam Rockwell (Justin Hammer)
           Scarlett Johannson (Natalie Rushman/Natasha Romanov)
           Samuel L. Jackson (Nick Fury)






Sinopsi:


Les coses semblen anar sobre rodes per el milionari Tony Stark: és mundialment famós gràcies a l'armadura, es celebra l'Expo Stark per mostrar al món les seves idees...Però no pot estar més equivocat: el reactor que porta al pit i que el manté amb vida, el mata al mateix temps. A més apareix l'Ivan Vanko, un home que li guarda rancor per alguna raó i que s'alia amb Justin Hammer (la competència) per tal de derrotar-lo.

Stark haurà de buscar una solució als seus problemes amb l'ajuda dels membres de SHIELD, del seu millor amic Rhodey i la seva secretària Pepper, a la qual intentarà confessar els seus sentiments.

Opinió:

Qui creia que una continuació seria perjudicial per la imatge dels actors, anava equivocat. Definitivament aquesta segona part supera l'anterior i ens permet endinsar-nos una mica més en el món de Tony Stark, mostrant-nos el seus sentiments d'una manera que la primera no ho va fer: si llavors es tractava de conèixer la màquina, ara es tracta de conèixer l'home que hi ha sota. 

Deixant de banda els personatges, Jon Favreau torna a fer meravelles amb el món Marvel, convertint Iron Man en un producte per tots els públics i sobrepassant les expectatives de qualsevol que anés al cinema gràcies a la música, els efectes especials i, sobretot, el cast.

Què és el millor?

Evidentment, les frases carregades d'ironia i sarcasme de Tony Stark, que sense cap tipus de vergonya, deixa en ridícul a qualsevol que se li posi al davant, encara que sigui un Senador. 

I el pitjor? 

Un altre cop he de fer referència a la trama, millor que a l'anterior, però encara bastant previsible. Un cop has arribat a la meitat de la pel·lícula, ja saps com acabarà.

Puntuació: 9

Robert Downey Jr. 







dilluns, 7 d’agost del 2017

Iron Man (2008)

Iron Man (2008)

Fitxa tècnica:

Títol original: Iron Man
Director: Jon Fabreau

Cast: Robert Downey Jr. (Tony Stark/Iron Man)
           Gwyneth Paltrow (Pepper Potts)
           Terrence Howard (Rhodey)
           Jeff Bridges (Obadiah Stane)
            Shaun Toub (Jinsen)
           Jon Favreau (Happy Hogan)

Sinopsi:

Tony Stark és un geni multimilionari i el propietari d'Indústries Stark, una empresa especialitzada en fabricar armament que va heretar del seu pare. La seva vida està plena de festes, noies i presentacions de les seves pròpies armes, però canvia completament quan, durant una presentació d'armament a l'Afganistan, es capturat per uns terroristes. Durant el seu captiveri, i amb l'ajuda d'un metge, en Jinsen, construeix una armadura que li servirà per fugir.

Tot i això, un cop a casa, res serà el mateix.

Opinió:

Jon Favreau va aconseguir trobar l'actor perfecte per cada paper, especialment Robert Downey Jr. fent de Tony Stark, perquè  no era gens fàcil trobar algú que fos capaç d'interpretar una persona tant especial com Stark. En fi, Robert Downey Jr. està fet per interpretar aquest personatge. A més, Gwyneth Paltrow també és perfecta per el paper de Pepper Potts.

Aquí sobretot es coneix a Tony Stark com a superheroi. En definitiva, que el més important és l'armadura.

Què és el millor?

Sens dubte conèixer Tony Stark. A qui no li agradaria tenir per amic un geni, milionari playboy i filantrop? Tampoc ens podem oblidar de la química entre Downey Jr. i Paltrow. Un plaer per l'espectador.

I el pitjor?

Com en totes les pel·lícules de superherois, la senzillesa de la trama, sense sorpreses i 100% previsible.

Puntuació: 8

Bridget Jones: Sobreviviré (2004)

Bridget Jones: Sobreviviré (2004)


Fitxa tècnica:


Títol original: Bridget Jones: The Edge of Reason


Gènere: Comèdia, romàntic, drama

Director: Beeban Kedron

Cast: Renée Zellweger (Bridget Jones)
           Colin Firth (Mark Darcy)
           Hugh Grant (Daniel Cleaver)
           Gemma Jones (Ms. Jones)
           Jim Broadbent  (Mr.Jones)
           Jacinda Barret (Rebecca)



Sinopsi:

Ja fa un temps que la Bridget manté una relació amb en Mark Darcy, amb qui és molt feliç. Però les coses no són tan fàcils com li havien semblat, ja que tots dos són persones molt diferents, que vénen de mons completament oposats. Les continues discussions i l'aparició de la Rebecca, una noia que sembla que vulgui alguna cosa amb en Mark, complicaran notablement la seva relació.

Opinió:

Normalment els personatges solen evolucionar al llarg de les seqüeles, però no en aquest cas. Els personatges principals no canvien en absolut, i les dues pel·lícules són bastant simètriques. També perd una mica de realitat, ja que hi ha algunes situacions que no semblen del tot creïbles. En aquest cas, no hi ha tanta crítica social, encara que en podem percebre algun detall subtil.


Què és el millor?


La banda sonora, plena de cançons d'allò més conegudes, i l'escena de la presó. Impossible oblidar la Bridget i les altres presoneres cantant "Like a Virgin".



I el pitjor?

El guió ha intentat mantenir el nivell a base d'alguns paral·lelismes amb la primera pel·lícula. Alguns són divertits, però d'altres sobren.





Puntuació: 8













Hugh Grant i Renée Zelweger

El diario de Bridget Jones (2001)

El diario de Bidget Jones (2001)

Fitxa tècnica:

Títol original: Bridget Jones's Diary

Gènere: comèdia, romàntic, drama                                                                

Directora: Sharon Maguire

Cast: Renée Zwellger (Bridget Jones)
           Colin Firth (Mark Darcy)
           Hugh Grant (Daniel Cleaver)
           Gemma Jones (Ms. Jones)
           Jim Broadbent  (Mr.Jones)




Sinopsi:

La Bridget és una noia soltera que decideix començar a escriure un diari i a millorar la seva vida: perdre pes, deixar de fumar, trobar parella...La seva mare està determinada a ajudar-la i li presenta en Mark Darcy, però la Bridget començarà una relació amb el seu cap Daniel Cleaver. Les coses semblaran millorar, encara que la Bridget descobrirà que en Daniel no és l'home que ella creia.

Opinió:

Adaptació de la novel·la de Helen Fielding, que amaga una forta crítica social: no estan ben vistes les noies de trenta anys o més, solteres i amb excés de pes. Tot i així és una comèdia divertida i que enganxa, amb situacions força reals i un gran contrast entre els caràcters dels personatges.

Què és el millor?

La rivalitat entre Hugh Grant i Colin Firth, que queda perfectament reflectida en els seus respectius personatges, Renée Zellweger i els amics de la Bridget. Gairebé tot queda funciona perfectament en aquesta pel·lícula. 

I el pitjor?

La quantitat de problemes que té la Bridget al llarg de la pal·lícula. Algú pot tenir tant mala sort en un punt de la seva vida?

Puntuació: 9'5



Renée Zwellger i Colin Firth 

dissabte, 27 d’agost del 2016

Star Trek Beyond

Star Trek Beyond (2016)

Fitxa tècnica

Gènere: Ciència-Ficció, Acció, Aventures                                     

Director: Justin Lin

Cast: Chris Pine (James T. Kirk)
          Zachary Quinto (Spock)
          Zoe Saldana (Uhura)
          Simon Pegg (Montgomery "Scotty" Scott)
          Anton Yelchin (Chekov)
          John Cho (Sulu)
          Karl Urban (Dr, MCcoy "Bones")
          Sofia Boutella (Jaylah)
          Idris Elba (Krall)



Sinopsi:

Durant la seva missió de cinc anys de durada, la tripulació de l'USS Enterprise veu trencada la rutina diaria quan queda atrapada sense cap tipus de comunicació en un planeta desconegut i amb un rival temible: Krall. Per alguna raó vol acabar amb la Federació, i els únics que ho poden evitar són el capità Kirk i companyia. 

Opinió:

Torna Star Trek en estat pur. Justin Lin ha aconseguit que una pel·lícula molt fidel a l'esperit original de la franquícia agradi tant als que són "trekkis" com als que no. I és que a la ciència-ficció més pura hi afegeix acció i aprofundeix una mica més en l'àmbit personal dels membres de la tripulació. Simon Pegg, co-guionista amb Doug Jung, aporta un to d'humor que resulta en escenes d'allò més divertides, especialment entre el seu personatge i el de Sofia Boutella.

Si a la mescla hi afegim una gran quantitat d'efectes especials espectaculars, un elaborat maquillatge que deixa irreconeixibles a Idris Elba i Sofia Boutella, i una més que respectable banda sonora per part de Michel Giccino, queden uns 120 minuts que es poden arribar a fer curts. 

En resum, una gran feina de Justin Lin, que ha aconseguit unir perfectament el concepte inicial ideat per Gene Roddenberry i el llegat més comercial que deixaria posteriorment J.J. Abrams. I amb homenatge a Leonard Nimoy i el cast original de Star Trek inclòs.













Un irreconeixible Idris Elba en el paper de Krall


Què és el millor?

Les escenes entre el Dr.McCoy i l'Spock. S'explora la relació entre els dos personatges com no es fa en cap altra pel·lícula, mostrant el costat més personal d'ambdós. I el millor és que això es fa sense perdre l'humor (les escenes més divertides són les seves).

I el pitjor?

Que aquesta exploració personal no s'extengui a l'Uuhura, l'únic personatge femení de la tripulació principal de l'USS Enterprise.

Puntuació: 9'5










Zachary Quinto, Sofia Boutella i Karl Urban, d'esquerra a dreta



dimarts, 7 de juny del 2016

El comiat de Castle

Dimarts, 7 de juny de 2016

"Castle" acaba decepcionant els fans

Ja fa tres setmanes que l'ABC va emetre el darrer episodi de "Castle" als EEUU, però vaig decidir no fer aquesta entrada per poder expressar lliurement la meva opinió sense condicionar qualsevol que la pogués llegir a l'hora de veure'l quan s'emetés a AXN (dilluns 30 de maig) o ahir mateix a Cuatro.
Tot i que, com he dit, ja fa setmanes que vaig veure l'episodi, encara no he sigut capaç de superar un final de sèrie tant decepcionant, especialment tenint en compte que era (és) la meva sèrie preferida.

En primer lloc, val la pena parlar de l'episodi en sí. Fluix. Molt fluix. De les poques escenes que es salven, sens dubte, és la de "l'interrogatori" al Castle, quan el Locksat li pregunta qui coneix la seva existència. Grandíssima actuació de Nathan Fillion.

I ara que parlem de Locksat, el pitjor, i amb diferència, és la seva identitat: Mason. De veritat? Elegeixen el personatge més random de la temporada (per no dir de la sèrie) com l'arxienemic dels protagonistes? Això va ser molt decepcionant.

També ho va ser l'escena final on en Caleb els dispara a tots dos. Sí, dic l'escena final perquè em costa molt considerar que els 30 segons afegits al final de tot es puguin considerar una manera digna d'acabar una sèrie de 8 temporades i amb una base de fans tant forta. En la meva opinió, els showrunners van considerar que els fans quedarien satisfets amb aquells 30 segons, però en realitat l'efecte va ser el contrari. Una mica més de previsió (i no tanta confiança en la renovació) els hauria pogut induir a escriure un final més treballat, sense presses, com el de la temporada anterior. Costa de creure que consideressin que una sèrie de 8 temporades que havia patit una baixada tant forta d'audiència es pogués mantenir un any més.

En fi, que el tiroteig a casa del Castle podria haver estat eliminat del muntatge final, ja que no té sentit posar-lo si després ensenyes una mini-escena on veus a la feliç parella amb la seva nena i els seus bessons.

Però no tot és dolent en aquest final. Just després de ser disparats, es sent de fons aquell increïble diàleg del pilot, la famosa conversa que mantenen un cop tancat el primer cas que van resoldre junts. I això no és tot, perquè la última paraula que es sent és també la que representa la seva bonica història d'amor: "Always". Va ser una manera de tocar la fibra a tot aquell capaç de recordar el magnífic pilot "Flowers for your Grave".

En segon lloc, m'agradaria parlar de la sèrie en general. Aquí no puc ser gens objectiva: com ja he dit és la meva sèrie preferida. Les millors temporades, sense cap mena de dubte, són les cinc primeres, en les quals coneixem poc a poc els personatges i anem veient com es desenvolupa l'arc central: l'assassinat de la mare de la Beckett. El millor d'aquestes temporades és la relació tan estreta, tensa i plena d'humor dels dos protagonistes, fins que arriba a un punt àlgid a la temporada 4.

La temporada 5 va ser un punt d'inflexió a partir del qual la sèrie va començar a perdre força. De les temporades 6 i 7 se'n salven pocs episodis (el 7x06 "For the Time of Our Lives" i el 7x23 "Hollander's Woods" són els que més es salven de la setena, per exemple). I llavors es passa a la fatídica temporada 8, amb uns personatges irreconeixibles a nivell de personalitat.

Però seria del tot injust jutjar la sèrie per els seus mals moments, especialment tenint en compte tots els moments bons que ens ha regalat. És per això que qualsevol que no l'hagi vist, ho hauria de fer. Una sèrie dinàmica en la qual un escriptor de best-sellers, Richard Castle, perd la inspiració després de "matar" el protagonista de la seva saga més famosa. Però la situació canvia quan un assassí comença a reproduir les morts dels seus llibres. I és que els assassinats el porten a treballar amb la inspectora de la policia de Nova York Kate Beckett, una dona casada amb la feina i turmentada amb l'assassinat sense resoldre de la seva mare. L'amistat de l'escriptor amb l'alcalde farà que es quedi de manera més permanent per poder-se "documentar" de cara a la seva nova heroïna literària, inspirada en la inspectora Beckett.

Els motius pels quals "Castle" és una sèrie que s'ha de veure són diversos, però el més important de tots és que ofereix una dosi de bon humor, barrejada amb una mica de drama, de manera que un mal dia pot esdevenir un molt bon dia.











Castle i Beckett (anomenats pels fans "Caskett") al pilot, "Flowers for your Grave"